Abril 2005

Rovellament

Aquest matí he anat a Sant Lluc a pendre apunts de model al natural. Fins que no he arribat allà i he mirat la data dels últims que havia fet no m'he adonat que feia un mes que no hi anava! Es increible l'agilitat que perds a la que et descuides, els d'avui m'han costat molt més del que era habitual, procuraré d'anar-hi al menys un cop per setmana un altre cop. D'altra banda, quan he arribat tots els seients que m'agraden ja estaven agafats i he hagut de seure a un cantó de la sala amb la model d'esquena en la majoria de poses i a contrallum, no estava gaire cómode i m'hi he estat 45 minuts només.



Swamp Jordi

Sense sentit

He hagut d'estrenar l'altra llibreta també, ni idea de què està passant al dibuix...

Ex libris

Aquest matí he anat a comprar-me un parell de llibretes de dibuix noves, una per casa i l'altre per dur a la butxaca. Aquesta última és una pijada de llibreta, sempre havia pensat que les moleskine estaven molt sobrevalorades, però avui se m'han creuat els cables i n'he comprat una per probar, de moment el tamany em sembla perfecte per dur-la a sobre.

Com que sóc un impacient així que he tingut un moment l'he hagut de desvirgar dibuixant a l'interior de la tapa, aquest és el resultat, una espècie de paròdia de mi mateix i la meva mania a dibuixar gent despullada (el síndrome del nu com he sentit dir algún cop).

Un altre esboç a llapis

No n'estic segur, però probablement el fet de llegir La Familia Addams y otras viñetas de humor negro fa pocs dies m'ha induït a dibuixar un personatge tant atractiu com aquest.

Ritual de lo habitual

Quan no sé què dibuixar, dibuixo cares.

Estic viu!

Últimament he deixat això una mica de costat perquè les coses que he fet són encàrrecs que no vull mostrar encara. Perquè no sembli que això està massa abandonat poso uns esbossos que he fet aquesta tarda passejant.



Começo a agafar carrerilla

He d'apendre a ser més pacient, però be, millor que l'esboç a llàpiç d'abans.

Menys dona una pedra